Hui voldria passejar carrerons
i topar-me amb milers
de gats negres. I mirar-los
els ulls, fixament,
com l'heroi a l'enemic,
prenent-te ben fort la mà.
Hui voldria gaudir amb el cor
l'esguard d'un borni,
apropar només un, un només
dels teus cabells daurats
i acaronar-li l'ull malalt.
Hui voldria creuar-me
amb la gitana del cantó,
rebutjar-li el manoll de romaní
i comprar per cinc duros
tots els mals d'ull de la comarca.
Potser així el blau dels teus
sàpiguen reconèixer mai l'angoixa.
Hui voldria aturar-me
baix d'aquesta escaleta
de fusta de pi cremat,
tirar de tu fins al meu pit
i escriure't a petons.
Hui voldria, en definitiva,
cremar tots els calendaris
i fer-ne un de nou.
Que tots els dies siguen
dimarts i divendres tretze
i virue'ls com catorze de febrer.
