martes, 28 de junio de 2016

Desechos lunares

Valencia entera a mis pies
y la luna a hombros.

Apuñalan, criminales, punzantes,
la creciente y su contraria.
La una de cara, en el pecho;
la otra, cobarde, se arroja al cuello
por espaldas desnudas.

Pícara luna nueva vigila tras la nube
un deseo de llama apagada.
Sabe que será, pero no en las pupilas,
pero sí en las bocas.

Altiva y legítima,
luna llena se irgue
entre azoteas y viejos torreones.
Los lobos acuden a la luz.
Tal vez así sus aullidos
sean más que voz desgarrada:
poesía.

domingo, 19 de junio de 2016

CUADERNO DE NO-INSPIRACIÓN

I

La cordura es enfermiza.
Es agónico crear un poema
que jamás será sino tiempo
mal invertido en hacer creer
que la locura se conserva.

II

A veces pienso que el insomnio
no es más que el resultado
-voluntario- de querer soñar
con los ojos del que no quiere dormir.

III

Yo que, ciudadano libre,
siempre he sido esclavo,
cuando no de un cuaderno,
sí de una mujer.

IV

Dejaré de usar
papel y lápiz
solo para poder escribirte
al oído
los mejores versos que jamás escuchó
un cuaderno.

V
Más allá de otros labios
u otros perfumes,
ella teme por su escritura.

Al fin y al cabo,
el lápiz es el único ser
al que no se puede engañar.

domingo, 5 de junio de 2016

XXVII

                                       Al iaio, heroi d'herois

Jo sé que escriuré els versos
més bells i amb més força,
puix la meua mà dreta
ha estat beneïda per tu:
ara un pessic al dit,
ara un altre a la palma.

Has donat a aquestes ungles
el ferro forjat a unes arrugues
que han patit de fam i guerres,
que han combatut contra la por,
però que, sobre totes les coses,
han fet creure i somniar
a aquest humil poeta de la nit.

Jo sé que escriuré els versos
més bells i amb més força,
puix mans com les teues
no les ha llegides mai
cap altra persona a València.