lunes, 23 de enero de 2017

He somniat

He somniat el blau.
He somniat l'eternitat, la mort.
He somniat una vida que no és meua.
He somniat fugir de la que tinc.

Recorde somniar tota la nit,
ulls closos,
ulls oberts,
cec.
Recorde somniar Venus i Afrodita,
humit el llit,
encés el ventre.

He somniat massa coses,
massa com per a contar-les totes.

Sí recorde, però, haver contemplat en vida
somnis d'aquells que no es somnien.
Somnis que et besen la pell.
Somnis que trepitgen l'ànima,
que són matèria indomable.
Somnits suats gemegant amb llengües de foc.

Tots somniem allò que no podem viure.
Hi ha d'altres que vivim de somnis.

Jo em crec sonàmbul
per viure't a tu.

lunes, 9 de enero de 2017

Resistan


                          Soy ciego, me llaman poeta,
                           vivo de hacer versos
                           y vivo miserable
                                Luces de bohemia
                                Valle-inclán

No quiero complacer a quien lea
-si eso es lectura, yo no escribo-
sandeces y pedanterías sin fondo
-solo el de sus carteras y billeteras-
de esos tantos maniquíes de escaparate literario
que, más que crear, repiten lo que
el de su lado repitió de quien delante tuvo.
Que esto no llegue a tus manos,
ladrón,
delincuente,
asesino
de poetas que andan dejándose la voz y el arte
en cualquier rincón de cualquier callejón maloliente.
Aparta la mirada de este mi verso,
más cómodo en gargantas y oídos escasos y entendidos
que en boca de abundantes ignorantes y analfabetos.
Estos de los que te privo
dedico al artesano vivo de la palabra,
al que mima el barro y lo entrega
aun para vivir miserable.

Resistan, camaradas.
Somos nosotros quienes vivimos del arte.
Ellos solo engordan sus cuentas.