Al iaio, heroi d'herois
Jo sé que escriuré els versos
més bells i amb més força,
puix la meua mà dreta
ha estat beneïda per tu:
ara un pessic al dit,
ara un altre a la palma.
Has donat a aquestes ungles
el ferro forjat a unes arrugues
que han patit de fam i guerres,
que han combatut contra la por,
però que, sobre totes les coses,
han fet creure i somniar
a aquest humil poeta de la nit.
Jo sé que escriuré els versos
més bells i amb més força,
puix mans com les teues
no les ha llegides mai
cap altra persona a València.
Recorda molt a Vicent Andres Estelles
ResponderEliminarTant de bo poguera estar a la seua altura! Gràcies!
EliminarTant de bo poguera estar a la seua altura! Gràcies!
Eliminar