XXVII

                                       Al iaio, heroi d'herois

Jo sé que escriuré els versos
més bells i amb més força,
puix la meua mà dreta
ha estat beneïda per tu:
ara un pessic al dit,
ara un altre a la palma.

Has donat a aquestes ungles
el ferro forjat a unes arrugues
que han patit de fam i guerres,
que han combatut contra la por,
però que, sobre totes les coses,
han fet creure i somniar
a aquest humil poeta de la nit.

Jo sé que escriuré els versos
més bells i amb més força,
puix mans com les teues
no les ha llegides mai
cap altra persona a València.